Avui se n’ha
anat un àngel. Ha volat cap on sigui que volin els àngels.
La Mercè ho
tenia tot per ser perfecte; era una gran professional, una gran amiga, una gran
persona, una gran parella, algú a qui el mot GRAN li quedava petit. Però li ha
faltat una cosa, la salut.
Un mal terrible se l’ha endut tot i que li ha
plantat cara fins al final.
Vull pensar
que l’enyorança que sentia pel Miquel era tan forta que ha preferit començar un
nou viatge amb ell.
Si, aquest és el consol que vull tenir, que ara volarà amb
el Miquel i que tots dos estaran allà estimant-se sense tenir por al pas del
temps. Ara tots dos sereu eterns i això ens farà somriure aquí baix.
Del teu
record en vull la teva herència, saber que he après alguna cosa de la teva
manera de viure i que això em faci ser millor persona.
Mercè,
siguis on siguis, sigues feliç i des d’aquí dir-te que moltes gràcies per tot!
A reveure,
un petó!
Que bonic...una abraçada ben forta. DEP
ResponElimina